Els formatges catalans (II) - Avui, amanida de fruita del temps amb cottage cheese

Formatges artesans catalans

Diari d'un viatge pel món dels sabors (II)

Avui parlaré d’una varietat que aquests espavilats catalans han fet per complaure als anglesos que corren pels nostres barris.

M’expliquen que els british deien que sí, que el mató està molt bo però no és ben bé com el seu “cottage cheese”, el seu equivalent al nostre mató o també al brossat. Haig de seure un dia amb totes aquestes varietats al davant i anar comparant, fent un tast en tota regla per afinar les diferències. A mi això del cottage cheese em recorda novel·les llegides d’autors britànics, entre els que es troben els meus preferits de tots els temps. Per aquesta raó, ja em cau bé d'entrada.

Doncs resulta ser que l’altre dia a la botiga m’ensenyen que també tenen cottage cheese fet a Catalunya. Un gran avantatge fer-ho aquí perquè si ho han de portar des d’Anglaterra li calen conservants per no fer-se malbé. Lògic en un producte tan fresc i que es passa tan de pressa.

Seguint la meva campanya d’anar tastant totes les especialitats làcties fetes al nostre estimat i petit país, vaig comprar-ne. M’havien dit que no li queda tan bé com al nostre mató –que no són iguals, com ja deien els britànics, i vaig comprovar- posar-li mel i nous. Estic d’acord. Si l’havia de combinar amb alguna cosa, a banda de menjar-me’l tal qual raja, de seguida vaig pensar amb melmelades i fruita fresca.

Per altre banda, segons van continuar dient-me, els anglesos acostumen a posar-ho en amanides. D’entrada, no em fa el pes. Mediterrània jo, em va més el feta grec, de textura més compacte i saladet. Segons a quin tipus d’amanida, encenalls de parmesà (excel·lent!, un dels meus preferits); a d’altres, una salsa de Roquefort o el mateix  blau de Muntanyola, del que encara no he parlat. Ja ho farem i a consciència perquè val la pena. Però tenim la solució perfecta, provada i excel·lent pel cottage cheese.

Amanida de fruita del temps amb cottage cheese

• 2 préssecs de vinya (si encara no hi ha, préssec d’aigua groc, que té la carn més forta que el blanc)
• 2 nectarines
• Mig meló del tipus “pell de gripau” o per l’estil, meló de pell verda de tota la vida.
• Mitja pinya
• 300 gr. de cireres
• 200 gr. de cottage cheese
• Suc de llimona
• 1-2  cullerades grosses de mel de tarongina o mil flors.

El suc de llimona i la mel són per amanir un cop ben deixatada la mel, fent una mescla perfecte, i aprofitant també el suc de tallar les fruites.

I he començat pel final, perquè el primer serà rentar, pelar i trossejar la fruita, deixant les cireres amb el seu pinyol com si fossin les olives de l’amanida (anar traient els pinyols de les cireres és com una mica pesat).

Un cop ja tenim tota la fruita trossejada, afegirem el formatge també a trossets. Acabarem, amanint amb el preparat de suc de llimona, mel i el suc que han deixat anar les fruites.

Bon profit!

--------------
Lleteria de Sant Cugat. On trobar-ne.
Blau de Muntanyola,