Un altre recepta publicada l'any passat al Lletres al Vent.
Avui és primavera i no estic a El Corte Inglés. Ni tampoc, sigui dit de passada, a El Tall Anglès.
Avui, però, he fet un altre experiment de cuina i m’ha sortit de boooo!!! Però el problema és que hauré de canviar-li el nom. Ho compartiré amb vosaltres, ho prometo i que li caigui un llamp al damunt de qui està llegint això si no ho compleixo (jo també pertanyo a una comunitat que resisteix ara i sempre a l’invasor però no tinc una beguda màgica, snif, snif..., buaaaaaaaa!).
Però abans li tocarà veure la llum pública a l’èxit del febrer, l’estofat de be a les dues mostasses...
El cas és que vaig de bòlid... Ja sabeu que tinc un altre bloc on dono canya i més canya a tota aquesta gent tan ufana i tan superba i les seves decisions que ens estan més que enfonsant i més que deixant-nos sense futur?; que ens estan deixant sense vida per culpa de les retallades a la sanitat? És l’agora25siglos.blogspot.com.
Però per suavitzar el caràcter que se’m posa, tan avinagrat, doncs començo a potinejar entre plats, espècies i herbes aromàtiques, recollint tradicions i afegint invents... justament, de la vora del foc, com es costum de dir-ho. I en faig cada una!!!
Us faig cinc cèntims d’una coseta que he preparat pels meus nebots i nebodes:
Bombons rocallosos
Hmmmm...??? No sé si explicar-vos-ho. És tan senzill de fer i tan bo! Li he pescat la idea a una senyora que va molt mal informada d’altres temes però que té molt bona mà per la cuina. Es tracta de fer bombons casolans. Avui he provat a veure com em funcionaria amb la fondue de xocolata de la Nestlé que s’ha de reconèixer que està per llepar-se els dits (cosa que ja he fet).
Primer prepares el que penses afegir a la xocolata. Res de fruita fresca perquè el bombó es faria malbé de seguida, clar. El primer candidat que jo tenia pensat eren els pistatxos sense salar però no en tenia. Aleshores he agafat:
· Grapat de cacauets torrats sense salar.
· Orellanes d’albercoc a talls molt petitons..
· Un invent meu –el més millor de tots els que he fet fins ara, una recepta que no penso compartir :P-, la llimona “a les illes”, també a bocins ben petits.
· Arros torrat i inflat (sí, els crispies de tota la vida, això mateix)
He agafat bols petits i en cadascun d’ells he posat un grapadet de cada ingredient.
He preparat una safata i l’he untat amb mantega per evitar que els bombons s’enganxin (originalment s’ha de posar un paper d’aquests especials, el paper barba crec
que s’anomena).
He posar el pot
de la fondue de xocolata al microones, seguint instruccions. 1 minut a 500 w.
Treure, remenar, i un altre minutet. Remenar bé i ja estava la xocolata al
punt.
Amb una cullereta
(fins aquí tota la part neta i polida; ara vindren les porcades) he anat posant
xocolata sobre els ingredients a cada bol de forma que quedessin coberts però
sense que nedessin en la xocolata.
I aleshores ja
han arribat les porcades. Amb les mans ben netes, he anat agafant grapadets
dels fruits secs o altres ingredients ben untats de xocolata i donant una forma
arrodonida he anat posant bocinets a la safata. Així, per ordre, fins que he
fet net..., net no, tot ha quedat molt untat de xocolata. Quan he acabat els
mini-rocs de xocolata, he agafat per banda uns maduixots i amb ells he escurat
ben bé tots els bols, una manera com un altra de no llençar res. J Ho he pogut fer perquè no hi havia criatures
pel mig. Ja sabem que els hi toca a ells escurar les olles de la crema, del
flam casolà i els pots de la xocolata.
Després només és
qüestió de deixar refredar els bombons rocallosos, posar-los a la nevera i ja
estan llestos. Demà els hi portaré als nebots i nebodes, a veure que hi diuen.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada