Presentació del "xiringuitu"

Ja sé, ja sé. No es diu “xiringuitu”. Hauria de ser guingueta que m’agrada més que quiosquet  Però “xiringuitu” és barcelonès pur i dur. Denominació d’origen. I els pixapins som així. Com deia una amiga, antiga companya de treball: “oi que m’entens? Doncs no em sacrifiquis!”

Tinc un munt de blocs i la gent que em coneix ho sap. No puc publicar a tots, em falta temps, energia i de tot, però periòdicament em dóna per la cuina i no està bé que publiqui les receptes al Lletres al Vent, al costat d’embarbussaments, poemes, curiositats de la nostra llengua i de tot una mica. No pot ser, no. La cuina es mereix un bloc específic.

I tinc la intenció que aquest sigui molt peculiar. Perquè des de receptes clàssiques als meus invents, passant pels escaldufots que he fet al llarg de la meva vida, les combinacions impossibles que de vegades poden sortir o receptes per una crisi, passant per les aventures a la cuina, records i una mica de política, les llenties de la Merkel, per exemple, aquí es trobarà un poti-poti. Però tot girarà al voltant de la cuina i de la taula.

Menjar, no menjarem mentre estiguem al món virtual, però riure? Ja ho crec! Serà el meu bloc més terapèutic, menjar i riure. O bavejar mirant el menjar, un bon estafat..., uis, perdó! En què estaria jo pensant? Volia dir un bon estofat o un pastís de xocolata amb gerds, mentre que per dinar tenim un trist pit de pollastre sense pell a la planxa i quatre fulls d’enciam sense oli per no afegir calories, sense sal per allò de la pressió i sense vinagre perquè si no és de Mòdena ja no pot ser bo. Cosa que mai recomanaré, però allà cadascú si vol morir-se saníssim. Jo sóc de la Katalana Tribu, els katalanobarrufets i no em barrufa gens prendre una xocolata sense cacau amb llet desnatada, sense calci ni lactosa. O el que és el mateix, una no-xocolata amb no-llet. O un entrepà sense pa per esmorzar, que pot ser dues fulletes d’enciam amb una micona de tomàquet entremig i un tallet de tofu amb un polsim d’orenga. Deliciós!

Però aquí i ara, prometo solemnement que si arriba el dia que munti el meu propi “xiringuitu”, el de debó, no us donaré pas res que porti tofu i que hi haurà pa. On s’ha vist un katalanobarrufet o una katalanobarrufeta sense el pa amb tomàquet?

També prometo que encara que el decoraré ben bonic, mai de la vida deixaré posar centres de flors a les taules. Per si de cas les Alícies i qualsevol dels seus amics tan fantàstics.